Arxius de Miscel·lània Zoològica

amz_vol_15_2017

ISSN: 1698-0476

Normes de Publicació

L’extensió dels articles no està limitada, però es recomana l’ús d’un llenguatge clar i concís. Les citacions puntuals es publicaran sempre que se n’argumenti la rellevància. En els estudis realitzats sobre espècies rares o protegides s’haurà d’acreditar que s’ha respectat la legislació vigent. La vulneració d’alguna normativa desconeguda pels editors de la revista serà responsabilitat dels autors. L’acceptació de l’article comporta la publicació immediata. Els drets d’autor queden reservats als autors, els qui autoritzen la revista a publicar l’article. Els articles es publiques amb una llicència Creative Commons Reconeixement 3.0: no es podrà reproduir ni reutilitzar cap part dels treballs publicats sense citar-ne la procedència.

Utilitats

Els autors que vulguin presentar articles al Consell Editorial d’Arxius de Miscel·lània Zoològica i que disposin del programari Reference Manager tenen l’opció de simplificar el procés per complir les normes de publicació. Des d’aquesta pàgina web poden descarregar l’arxiu corresponent amb les indicacions (AMZ_cat.os) per a la presentació de les referències i la relació final d’aquestes d’acord amb les normes de publicació de Arxius de Miscel·lània Zoològica (PDF).

Instruccions per als autors

Enviament dels articles originals

Els treballs que es vulguin sotmetre a la consideració del Consell Editorial d’Arxius de Miscel·lània Zoològica es poden enviar a l’adreça electrònica de contacte de la revista: amz@bcn.cat

Simultàniament, els autors de l’article trametran una carta signada a l’adreça postal: Revista Arxius de Miscel·lània Zoològica, Passeig Picasso s/n., 08003 Barcelona, Spain. En aquesta comunicació es farà constar que el treball està basat en investigacions originals no publicades anteriorment i que se sotmet a AMZ en exclusiva. A la carta també ha de constar, per a aquells treballs en què calgui manipular animals vius, que els autors disposen dels permisos necessaris i que compleixen la normativa de protecció vigent. En els estudis sobre espècies rares o protegides s’haurà d’acreditar que s’ha respectat la legislació vigent. La vulneració d’alguna normativa mediambiental no detectada pels editors de la revista serà responsabilitat dels autors. Els articles es publiquen amb una llicència Creative Commons Reconeixement 3.0. En aquest escrit també es poden suggerir possibles experts per a l’avaluació.

Format dels articles originals

El format de text preferit és un document Rich Text Format (RTF), Word (DOC) o Open Office (ODT) amb interlineat doble. En l’arxiu de text s’inclouran les figures i les taules d’anàlisi dels resultats. Les taules amb els resultats de camp o laboratori que hagin servit per a les anàlisis (inventaris, taules biomètriques, etcètera) es poden presentar alternativament en arxius a part en format Excel (XLS), Access (MDB) o Open Office (ODS).

Quant a la possibilitat d’incloure figures en altres formats particulars, haurà de convenir-se’n la idoneïtat amb el Consell Editorial a fi de garantir que puguin ser fàcilment visualitzats per pantalla en la versió en línia dels articles.

Respecte a les taules i figures complementàries del text principal, aquest s’hi pot referir si cal com a annexos, numerats correlativament. El Consell Editorial brinda la seva col·laboració per resoldre els dubtes que puguin aparèixer sobre la selecció i el format de les taules i figures.

El text es podrà redactar en català, castellà o anglès, amb un llenguatge clar i concís. Els autors procuraran que l’extensió dels textos sigui la imprescindible per exposar rigorosament els continguts. La redacció del text serà impersonal i s’evitarà sempre emprar els verbs en primera persona.

Els caràcters cursius s’empraran per als noms científics de gèneres, espècies i subespècies i per als neologismes intraduïbles; les cites textuals, independentment de la llengua, seran consignades en lletra rodona i entre cometes, i els noms d’autor que segueixen un tàxon aniran en rodona.

Quan se citi una espècie per primera vegada en el text, se’n ressenyarà, sempre que sigui possible, el nom comú que li correspongui a criteri de l’autor.

Els topònims s’escriuran en la forma original o bé en la llengua en què estigui escrit el treball, seguint sempre el mateix criteri en tots els casos.

Els nombres de l’u al nou, sempre que formin part del cos del text, s’escriuran amb lletres, excepte quan precedeixin una unitat de mesura. Els nombres més grans s’escriuran amb xifres excepte quan comencin una frase.

Les dates s’indicaran de la forma següent: 28 VI 99; 28, 30 VI 99 (si es tracta dels dies 28 i 30); 28-30 VI 99 (si es tracta dels dies del 28 al 30). S’evitaran sempre les notes a peu de pàgina.

Estructura dels articles

Els títols dels apartats generals del text de l’article (Introducció, Material i mètodes, Resultats, Discussió, Agraïments i Referències) no aniran numerats. No es poden utilitzar més de dos nivells de títols.

Primera pàgina

Títol. El títol serà concís, però suficientment indicador del contingut. Els títols amb designacions de sèries numèriques (I, II, III…) seran acceptats previ acord amb l’editor.

Nom de l’autor o autors.

Abstract en anglès que no ultrapassi les 12 línies (860 espais) i que mostri l’essència del manuscrit (introducció, material, mètodes, resultats i discussió). S’evitaran les especulacions i les cites bibliogràfiques. Estarà encapçalat pel títol del treball en cursiva.

Key words en anglès (sis com a màxim), que orientin sobre el contingut del treball en ordre d’importància.

Resumen en castellà, de contingut equivalent a l’Abstract. La revista es farà càrrec de la traducció en el cas d’aquells autors que tinguin dificultats amb alguna d’aquestes llengües.

Palabras clave en català, equivalents a les key words.

Adreces de contacte de l’autor o autors i identificadors d’investigador (ORCID, ResearchID,…).

Seccions dels articles

Introducció. Donarà una idea dels antecedents del tema tractat i dels objectius del treball.

Material i mètodes. Inclourà la informació pertinent de les espècies estudiades, zona d’estudi, mètodes de prospecció, aparells emprats i procediments d’anàlisi. Les localitzacions geogràfiques de les mostres haurien de ser preferiblement georeferenciades, amb indicació del sistema de referència emprat.

Resultats. En aquesta secció del text es presentaran les dades que defineixen el conjunt dels resultats i de les anàlisis realitzades. Si els resultats es publiquen en format d’article de dades, els autors hauran d’emmagatzemar les dades en brut en repositoris de dades i indicar clarament els enllaços a aquestes fonts en aquesta secció. En cas d’emmagatzemar més d’una sèrie de dades en diferents repositoris, haurien d’aportar referències interrelacionades. Per exemple, el DOI (identificador d’objecte digital) assignat a una sèrie de dades del GBIF (Centre Mundial d’Informació sobre Biodiversitat) ha de ser esmentat a les dades ecològiques pujades a un altre repositori i viceversa.

Discussió. Es discutiran els resultats i es compararan amb els treballs relacionats. Es consideraran les hipòtesis i els objectius exposats en la secció introductòria.

Agraïments. És una secció optativa.

Referències. Cada treball haurà d’anar acompanyat de les referències bibliogràfiques citades en el text. Les referències han de presentar-se d’acord amb els models següents inspirats en l’estil Harvard:

  • Articles de revista:

Nekola, J. C., 2002. Effects of the fire management on the richness and abundance of central North American grassland land snail faunas. Animal Biodiversity and Conservation, 25(2): 53–66.

  • Llibres o altres publicacions no periòdiques:

Hubbell, S. P., 2001. The Unified Neutral Theory of Biodiversity and Biogeography. Monographs in Population Biology, 32. Princeton University Press, Princeton.

  •  Treballs de contribució en llibres:

Bonner, J. T., Horn, H. S., 2000. Allometry and natural selection. In: Scaling in biology: 25–35 (J. H. Brown and G. B. West, Eds.). Oxford University Press, Oxford.

  • Tesis doctorals:

Merilä, J., 1996. Genetic and quantitative trait variation in natural bird populations. Tesi doctoral, Uppsala University.

Quant als documents digitals, les referències s’inspiraran en la norma ISO 690–2 seguint els models següents:

  • Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics:

Font, X., De Cáceres, M., Cuadrada, R. V., Navarro, A. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya [en línia]: Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>[consulta: 7 gener 2004].

  • Articles en revistes electròniques:

Cordero, A., Andrés, J. A., 2002. Male coercion and convenience polyandry in a calopterygid damselfly[en línia]. 7 pp. Journal of Insect Science, 2.14. <http://www.insectscience.org/2.14/> [consulta: 8 gener 2004]

Els treballs en premsa només han de ser citats si ja han estat acceptats per a la publicació.

La relació de referències bibliogràfiques s’ordenarà alfabèticament per autors i cronològicament per a un mateix autor, afegint les lletres a, b, c,… als treballs del mateix any. En el text, les referències bibliogràfiques s’indicaran en la forma usual: “…segons MacArthur (1972)…”; “…ha estat definit per Nee et al. (1995)…”; “…les prospeccions realitzades (Español i Mateu, 1945)…”.

Taules. Les taules del text es numeraran 1, 2, 3,… en ordre correlatiu de citació. Les taules han de ser sempre ressenyades en el text. Les taules grans que vagin incorporades al text del treball seran més estretes i llargues que amples i curtes ja que s’han d’ajustar a l’amplada de la pàgina de la revista. En cas que no compleixin aquesta condició s’hauran de tractar com a Annexos.

Figures. Tota classe d’il·lustracions (gràfics, dibuixos, fotografies,…) entraran amb el nom de figura i es numeraran 1, 2, 3, etcètera, en ordre correlatiu d’aparició. Les figures han de ser sempre ressenyades en el text. Tant els mapes com els dibuixos han d’incloure l’escala. Les figures tindran una definida funció complementària de la comprensió del text i no de simple representació d’organismes o paisatges. Per a aquest darrer tipus d’il·lustracions es preveuen els Annexos.

Peus de figura i capçaleres de taula. Els peus de figura i les capçaleres de taula seran clars, concisos i es presentaran en la llengua de l’article i en anglès.

Annexos. Les matrius de dades de detall, llistes, inventaris i altres informacions indicades per separat a la seqüència que s’esmenten al text es poden presentar com a annexos , numerats correlativament, sempre que siguin citats al text de l’article. Tingueu en compte que és preferible emmagatzemar les dades en brut en repositoris de dades (vegeu l’apartat Resultats).

Les taules que es vulgui annexar al text es presentaran amb una capçalera que contingui la definició de cada camp de forma concisa i clara en anglès i en la llengua de l’article. Els camps a considerar han de ser tan informatius com sigui possible de la casuística del treball i evitaran tota redundància innecessària. Per exemple, si el treball de recol·lecció es desenvolupa en una mateixa província o es dirigeix a un mateix ordre d’animals, aquestes informacions s’han de tractar en el text de l’article o en el peu de la taula, però no constituiran un camp d’una taula.

Les temàtiques dels camps de les taules annexes poden ser:

  • Camps taxonòmics: gènere i espècie, família, ordre.
  • Camps toponímics: lloc precís, municipi, comarca, província,…
  • Camps de coordenades: coordenades de posició expressades en forma de coordenades geogràfiques en graus decimals o coordenades UTM. L’altitud o profunditat, en metres.
  • Camps temporals: data i hora.
  • Camps ambientals: vegetació associada, condicions del sòl, temperatura, etcètera.
  • Altres.

Cada camp representarà una columna de la taula. L’apartat de Material i mètodes informarà degudament dels procediments per establir els valors d’aquests camps, especialment per informar del sistema de referència geogràfica i de les mesures ambientals.

El Consell Editorial ofereix la seva assistència per resoldre els dubtes que puguin aparèixer.

Sobre la protecció de dades sensibles

La informació de les localitats de recol·lecció pot posar en risc els tàxons en estudi quan la precisió de les dades obre la porta a un possible mal ús d’aquest coneixement. Es recomana emmascarar les dades geogràfiques (reduint-ne la precisió, per exemple) en espècies en perill d’extinció, rares, amenaçades, protegides, amb valor comercial o vulnerables, La informació estaria parcialment oculta en la presentació pública, però seria accessible de forma detallada a través dels autors del treball. Quan un recol·lector hagi emprès una campanya d’uns quants dies en localitats diverses i precises, les dades d’espècies sensibles poden quedar ocultes en la presentació de conjunt del treball, però cal fer atenció que no puguin ser deduïdes a partir de l’agenda de la campanya.

Acceptació dels articles

Un cop acceptat el treball, es presentaran el text, les figures i les taules, tot en arxius independents. El text i les taules en format DOC, RTF o ODT; les figures en format TIFF o GIF si són gràfics o dibuixos i TIFF o JPEG per a fotografies; els annexos en el format prèviament acordat.

Les primeres proves d’impressió electrònica seran enviades al primer autor el qual les haurà de retornar al Consell Editorial en un termini de 10 dies. A partir d’aquest moment, l’article ja podrà ser publicat. No es preveu la publicació de versions posteriors.

El primer autor rebrà la separata electròniques en format PDF amb el text i les taules acompanyants.

Nota final

Es recomana als autors la consulta de volums ja publicats de la revista per trobar exemples de compliment d’aquestes instruccions.