AMZ_vol_3_2005

ISSN: 1698-0476 It is an open-access journal published annually, free for authors, driven by a fast-paced editorial process that includes assessment by experts. It publishes articles on taxonomy, morphological variability, spatial distribution and temporal dynamics of zoological organisms. It facilitates the dissemination of unpublished data in formats suitable for consultation and reuse.

Els lepidòpters de la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península Ibèrica): algunes consideracions sobre l’altitud i la classificació biogeogràfica

Vallhonrat, F., Cervelló, A. Vallhonrat, F.  Cervelló, A.  Xaus, A.  Pérez De-Gregorio, J. J.  Parés, J. M.  Requena, E.  Dantart, J.  Martí, J.  Orozco, A.  Palou, F. 

DOI: http://doi.org/10.32800/amz.2005.03.0001

Key words

Lepidoptera, Altitudinal gradient, Alinyà valley, Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula Lepidoptera, Altitudinal gradient, Alinyà valley, Pyrenees, Catalonia, Iberian Peninsula

Reception date: 15/02/200515/02/2005  |   Acceptation date: 23/11/200523/11/2005  |   Publication date: 20/12/200520/12/2005

© 2005 Copyright belongs to the authors, who license the journal Arxius de Miscel·lània Zoològica to publish the paper under a Creative Commons Attribution 4.0 License, which permits its distribution and reproduction in any medium, provided the original authors and source, the journal Arxius de Miscel·lània Zoològica, are cited.
Download: PDF |
Cite
Share on: |

Els lepidòpters de la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península Ibèrica): algunes consideracions sobre l’altitud i la classificació biogeogràfica

Vallhonrat, F., Cervelló, A. Vallhonrat, F.  Cervelló, A.  Xaus, A.  Pérez De-Gregorio, J. J.  Parés, J. M.  Requena, E.  Dantart, J.  Martí, J.  Orozco, A.  Palou, F. 

Resum

Els lepidòpters de la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península ibèrica): algunes consideracions sobre l’altitud i la classificació biogeogràfica
Els resultats obtinguts en el cens de lepidòpters portat a terme a la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península ibèrica) durant els anys 2000 i 2001, que s’adjunten en annex, indiquen que la distribució altitudinal de les espècies considerades mediterrànies i les considerades eurasiàtiques presenta poques diferències significatives entre si.

Resumen

Los lepidópteros de la vall d’Alinyà (Alt Urgell, NE de la península ibérica): algunas consideraciones sobre la altitud y la clasificación biogeográfica
Los resultados obtenidos del censo de lepidópteros realizado en el valle de Alinyà (comarca del Alt Urgell, NE de la península ibérica) durante los años 2000 y 2001, que se adjuntan en anexo, indican que la distribución altitudinal de las especies consideradas mediterráneas y las consideradas euroasiáticas presenta pocas diferencias significativas entre sí.

Abstract

The Lepidoptera of the Alinyà valley (Alt Urgell, NE Iberian peninsula): some remarks about altitude and biogeographical classification
Results from the census on Lepidoptera fauna carried out in Alinyà valley during years 2000 and 2001 (see annex) show few significant differences in the altitudinal range between Mediterranean and Eurasiatic species.

Introducció

Un estudi multidisciplinari sobre la vall d’Alinyà (municipi de Fígols i Alinyà, comarca de l’Alt Urgell, NE de la península Ibèrica) ha estat coordinat per la Institució Catalana d’Història Natural i patrocinat per la Fundació Territori i Paisatge. Aquest estudi inclou un treball sobre la fauna lepidopterològica de la zona portat a terme per un equip de la Societat Catalana de Lepidopterologia (Vallhonrat et al., 2004).

L’estudi dels lepidòpters de la vall d’Alinyà es pot considerar tan sols preliminar, i ha tingut com a objectiu obtenir un primer cens d’espècies en vista a completar el coneixement de la biodiversitat de la vall. S’ha fet en una temporada i mitja de prospeccions. Tot i aquesta limitació de temps, les 703 espècies del cens que s’han recopilat en aquest primer contacte han semblat prou significatives per fer una avaluació de conjunt amb referència al gradient altitudinal tan significat en la zona d’estudi.

Les característiques de l’espai objecte de la recerca presenten interès per la variabilitat de la vegetació i especialment pel gradient altitudinal (de 500 a 2.300 m). Unes consideracions generals sobre la influència del gradient altitudinal a la vall d’Alinyà sobre els organismes, i sobre la fauna malacològica en particular, es poden trobar en treballs previs (Bros et al., 2004Cadevall et al., 2003).

En els lepidòpters, l’altitud afecta la distribució i la riquesa d’espècies de manera variable segons l’hàbitat de què es tracta (Lees et al., 1999Mac Nally et al., 2003). Relacionats bàsicament amb la vegetació -per la dependència tròfica respecte a les plantes hostes i el nèctar (Scoble, 1995)-, es considera que hi ha una correlació positiva entre la diversitat vegetal i la riquesa d’espècies de lepidòpters (Vu & Decheng, 2003). L’altitud i la diversitat topogràfica es manifestarien com un condicionant dels estrats i tipus d’ambients vegetals, la diversitat dels quals afectaria positivament la fauna lepidopterològica.

En l’estudi inicial referit sobre els lepidòpters de la vall d’Alinyà s’inclou una anàlisi corològica del cens obtingut, basada en la classificació biogeogràfica de les espècies d’algunes famílies de lepidòpters. L’aspecte que es va voler comentar en la primera publicació era el de la influència mediterrània més o menys important a la vall, amb relació a la fauna considerada de distribució eurasiàtica.

En el present treball es pretén relacionar els dos aspectes, l’altitud i la influència mediterrània en el conjunt dels lepidòpters registrats en l’estudi esmentat.

Material i mètodes

Els mètodes d’estudi han estat descrits en el treball preliminar sobre els lepidòpters de la vall d’Alinyà (Vallhonrat et al., 2004).

Cada citació comprèn el registre de la localitat, les coordenades UTM i l’ altitud, entre altres dades, per a cada espècie registrada.

Ha semblat convenient de fer l’anàlisi de la influència altitudinal sobre la distribució de la lepidopterofauna trobada a la vall d’Alinyà en l’aspecte biogeogràfic considerant només les famílies dels zigènids, lasiocàmpids, satúrnids, esfíngids, drepànids, geomètrids, noctuids (incloent-hi els nòlids) i àrctids, de les quals es té actualment una classificació corològica més o menys acceptada. Tot i existir diversos criteris sobre els grans patrons de distribució, s’ha optat per seguir el clàssic emprat en la majoria de treballs de lepidopterologia a Catalunya (Dufay & Mazel, 1981) i es completa amb dades d’altres autors.

Les prospeccions han estat practicades en localitats situades des de 540 m fins a uns 1.500 m l’altitud. A l’hora de fer l’avaluació i l’anàlisi de resultats, cal tenir en compte el fet que, tractant-se només de fer un cens d’espècies, l’esforç de mostreig no ha estat homogeni ni en el nombre de prospeccions a les zones i els punts prospectats (fig. 1), ni en el temps o època de l’any en què s’han fet.

Fig. 1. Nombre de prospeccions fetes a la vall d’Alinyà a les diferents altituds. Fig. 1. Number of surveys carried out in Alinyà Valley at each height.

Fig. 1. Nombre de prospeccions fetes a la vall d’Alinyà a les diferents altituds. Fig. 1. Number of surveys carried out in Alinyà Valley at each height.

Les dades de les citacions de cada espècie han subministrat les altituds màxima i mínima en què han estat localitzades, així com la mitjana altitudinal i el rang altitudinal de cadascuna (en les espècies que presenten més d’una localitat), entès aquest últim com la diferència entre el valors d’altitud màxima i mínima en què ha estat localitzada l’espècie a la vall d’Alinyà.

Les anàlisis estadístiques (obtingudes amb el programari Statistica) per comparar les agrupacions mediterrània i eurasiàtica s’han aplicat a les espècies de les quals es disposava de dues citacions com a mínim.

Resultats

En annex es dóna la informació completa del material estudiat de la vall d’Alinyà amb la relació de les citacions de lepidòpters seguint la sistemàtica de Karsholt & Razowsky (1996).

La taula 1 mostra com la mitjana d’altituds de les espècies considerades eurasiàtiques és superior a la de les mediterrànies, però les diferències no són significatives. Les altituds màximes registrades són equivalents en les espècies mediterrànies i les eurasiàtiques. En canvi, les altituds mínimes presenten significació atès que es comprova que les espècies mediterrànies tenen altituds mínimes inferiors a les eurasiàtiques.

Valllhonrat_et_al_taula_1

Taula 1. Valors mitjans de les espècies mediterrànies (M) i eurasiàtiques (E) respecte a l’altitud (t de Student). Table 1. Mean values for Mediterranean (M) and Eurasiatic (E) species in relation to altitude (Student t).

Si es considera el rang de variabilitat altitudinal de les espècies, les mediterrànies presenten un rang més extens que les eurasiàtiques, amb resultats que s’aproximen molt a la significació.

Pel que fa als registres de nombre d’espècies respecte a l’altitud, hi ha una constant de més registres d’espècies mediterrànies recol·lectades en tots els punts de prospecció, excepte en els de més altitud, en els quals les eurasiàtiques superen les mediterrànies (fig. 2). La diferència és significativa (t = 2,54, p < 0,05) i estan ben correlacionades entre elles (r = 6,19, p < 0,001). El perfil altitudinal del nombre d’espècies sembla adoptar una figura invertida a l’esforç de mostreig en els diversos punts de prospecció (fig. 1).

Fig. 2. Nombre d’espècies recol·lectades segons l’altitud. Fig. 2. Number of species collected at each altitude.

Les espècies mediterrànies han estat recol·lectades de forma més repetida i algunes espècies d’aquest grup ho han estat molt (fig. 3). Atès que el mètode més emprat de recol·lecció és la llum ultraviolada, un significat possible d’aquesta diferència seria la major atracció de les espècies mediterrànies a aquest tipus de llum.

Fig. 3. Histogrames de distribució de les observacions d’espècies segons la categoria biogeogràfica. Fig. 3. Histograms showing the distribution of the number of observations for each species according to the biogeographical category.

Discussió

Per al conjunt de la vall d’Alinyà, en els resultats de l’estudi preliminar (Vallhonrat et al., 2004) es va observar que el nombre d’espècies eurasiàtiques i mediterrànies està molt igualat, amb el 49,5% i el 50,5% respectivament. Malgrat que és una visió inicial condicionada per les característiques concretes del treball de camp, aquest equilibri manifestaria que es tracta d’una àrea de coincidència, en proporció igual, dels dos grups corològics esmentats.

En introduir la variable de l’altitud es pot constatar que la distribució corològica no presenta un repartiment tan homogeni com en tota la vall. Tanmateix, no s’observen unes diferències prou significatives que ens indiquin distribucions gaire distanciades en altitud de les espècies considerades com a mediterrànies respecte de les eurasiàtiques a la zona.

Les màximes i les mínimes en altitud són semblants en els dos tipus biogeogràfics considerats. Tot i amb això, hi ha una diferència, que consisteix en el fet que les eurasiàtiques presenten una mitjana de mínimes més alta que les mediterrànies. També es dóna una acumulació més acusada en menys altitud, i en una zona més estreta, de les mediterrànies, mentre que les eurasiàtiques s’estenen en una zona més àmplia en altitud.

Les relacions entre els valors altitudinals de distribució dels lepidòpters i la classificació corològica emprada presenten aspectes d’interès com ara la determinació de la influència mediterrània més o menys acusada en aquesta vall pre-pirinenca i el seu seguiment en el temps. Les dades disponibles pel que fa als lepidòpters han subministrat uns valors que un major esforç de mostreig i una ampliació en els resultats obtinguts haurien de confirmar o accentuar.

Potser una altra classificació, més acurada i actualitzada, i que ampliés el nombre d’espècies considerades, podria donar uns resultats més significatius que els que disposem fins ara.

Agraïments

A Francesc Uribe per l’ajuda i la col·laboració continuades en la gènesi i realització d’aquest treball.

Referències

Bros, V., Cadevall, J., Hernández, E., Nebot, J., Orozco, A. & Uribe, F., 2004. Inventari i distribució dels mol·luscs a la vall d’Alinyà: informació bàsica per a la conservació i la gestió de l’àrea. A: Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà: 343-366 (J. Germain, Ed.). Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona.
Cadevall, J., Hernández, E., Nebot, J., Orozco, A., Uribe, F., & Bros, V., 2003. Influència de l’altitud en la riquesa d’espècies de mol·luscs: variacions a la vall d’Alinyà, Alt Urgell, LLeida [en línia] Arxius de Miscel·lània Zoològica, 1: 18-46.
http://amz.museucienciesjournals.cat/volum-1-2003/influencia-de-laltitud-en-la-riquesa-despecies-de-mol%C2%B7luscs-variacions-a-la-vall-dalinya-alt-urgell-lleida/ [Consulta: 7 II 2006].
Dufay, C. & Mazel, R., 1981. Les Lépidoptères des Pyrenées-Orientales. Supplément à la faune de 1961 (2 partie). Vie et milieu, 31(3-4): 329-337.
Karsholt, O. & Razowsky, J., (Ed.), 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.
Lees, D. C., Kremen, C., & Andriamampianina, L.,1999. A null mode for species richness gradients: bounded range overlap of butterflies and other rainforest endemics in Madagascar. Biological Journal of the Linnean Society, 67(4): 529-584.
Mac Nally, R., Fleishman, E., Fay, J. P., & Murphy, D. D., 2003. Modelling butterfly species richness using mesoscale environmental variables: model construction and validation for mountain ranges in the Great Basin of western North America. Biological Conservation, 110(1): 21-31.
Scoble, M. J., 1995. The Lepidoptera. Form, Function and Diversity. Oxford Univ. Press, Oxford.
Vallhonrat, F., Cervelló, A., Xaus, A., Pérez-DeGregorio, J. J., Parés, J. M., Requena, E., Dantart, J., Martí, J., Orozco, A. & Palou, F., 2004. Introducció a la fauna de lepidòpters de la vall d’Alinyà. A: Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà: 367-415 (J. Germain, Ed.). Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona.
Vu, V. L. & Decheng, Y., 2003. The differences of butterfly (Lepidoptera, Papilionoidea) communities in habitats with various degrees of disturbance and altitudes in tropical forests of Vietnam. Biodiversity and Conservation, 12: 1099-1111.

Annexes

2.800 registres de citacions de presència d’espècies obtinguts durant la realització del treball. Se segueix la sistemàtica de Karsholt & Razowski (1996) with modifications and updates.

Annex A: arxiu en HTML dels registres corresponents a les famílies Hepialidae, Adelidae, Eriocotidae, Psychidae, Yponomeutidae, Depressariidae, Chimabachidae, Oecophoridae, Lecithoceridae, Autostichidae, Amphisbatidae, Gelechiidae, Limacodidae, Heterogynidae, Zygaenidae, Sesiidae, Cossidae, Pterophoridae, Tortricidae, Pyralidae, Lasiocampidae, Saturniidae, Sphingidae, Axiidae, Hesperiidae, Papilionidae, Pieridae, Lycaenidae, Nymphalidae, Drepanidae i Geometridae.
Annex A: HTML file with the records belonging to the families Hepialidae, Adelidae, Eriocotidae, Psychidae, Yponomeutidae, Depressariidae, Chimabachidae, Oecophoridae, Lecithoceridae, Autostichidae, Amphisbatidae, Gelechiidae, Limacodidae, Heterogynidae, Zygaenidae, Sesiidae, Cossidae, Pterophoridae, Tortricidae, Pyralidae, Lasiocampidae, Saturniidae, Sphingidae, Axiidae, Hesperiidae, Papilionidae, Pieridae, Lycaenidae, Nymphalidae, Drepanidae and Geometridae.

Valllhonrat_et_al_Annex_A

Annex B: arxiu en HTML dels registres corresponents a les famílies Notodontidae, Noctuidae, Pantheidae, Lymantriidae, Nolidae i Arctiidae.
Annex B: HTML file with the records belonging to the families Notodontidae, Noctuidae, Pantheidae, Lymantriidae, Nolidae and Arctiidae.

Valllhonrat_et_al_Annex_B

Annex C: tots els registres / Annex C: all records.
XML segons estàndard ABCD dels conjunt de registres.

Índex de Volume 03 (2005)

Search