Fauna malacològica de les Planes de Son i la Mata de València (Alt Àneu, Pallars Sobirà, Pirineu Català): revisió bibliogràfica i noves dades

Cadevall, J.  Bros, V.   Hernández, E.  Nebot, J.  Orozco, A.  Uribe, F. 

Paraules clau

Pirineus, Fauna, Mollusca

Data de recepció: 12/03/2008  |   Data d'acceptció: 20/05/2008  |   Data de publicació: 03/06/2008

El © de l’article pertany a l’autor o autors; aquests autoritzen la revista Arxius de Miscel·lània Zoològica per publicar l’article sota la llicència de Creative Commons Reconeixement 4.0 que permet la distribució i reproducció en qualsevol mitjà, sempre i quan s’esmentin els autors i la revista Arxius de Miscel·lània Zoològica.
Descarregar: PDF |
Cita
Compartir a: |

Fauna malacològica de les Planes de Son i la Mata de València (Alt Àneu, Pallars Sobirà, Pirineu Català): revisió bibliogràfica i noves dades

Cadevall, J.  Bros, V.   Hernández, E.  Nebot, J.  Orozco, A.  Uribe, F. 

Resum

Fauna malacològica de les Planes de Son i la Mata de València (Alt Àneu, Pallars Sobirà, Pirineu Català): revisió bibliogràfica i noves dades
La revisió de citacions bibliogràfiques situades a les Planes de Son i la Mata de València (municipi d’Alt Àneu, Pallars Sobirà) ha permès identificar 33 espècies de mol·luscs (set de les quals corresponents a llimacs) presents històricament en la zona. Una campanya de camp portada a terme recentment (2006–2007) ha detectat 50 espècies de mol·luscs no-llimacs, dues de les quals representades amb dues subespècies cadascuna. Es proporcionen les dades detallades dels dos inventaris faunístics.

Resumen

Fauna malacológica de Les Planes de Son y La Mata de València (Alt Àneu, Pallars Sobirà, Pirineo Catalán): revisión biliográfica y nuevos datos
La revisión de las citas bibliográficas situadas en Les Planes de Son y La Mata de València (municipio de Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà, Pirineo Catalán) ha permitido identificar 33 especies de moluscos (siete de ellas correspondientes a babosas) presentes históricamente en la zona. Una reciente campaña de campo (2006-2007) ha detectado 50 especies de moluscos no babosas, dos de ellas representadas con dos subespecies cada una. Se proporcionan los datos detallados de los dos inventarios faunísticos.

Abstract

Fauna of molluscs from Planes de Son and Mata de València (Alt Àneu, Pallars Sobirà, Catalan Pyrenees): bibliographic survey and new data
The survey of bibliograpic information on the presence of molluscs at the Planes de Son and Mata de València (municipality of Alt Àneu, county of Pallars Sobirà, Catalan Pyrenees) has accounted for a list of 33 species of molluscs (seven of them are slugs) inhabiting historically this area. A current field survey (2006-2007) has detected 50 species of molluscs not slugs, two of these species are splitted in two subspecies. Detailed data from both faunistic inventories are provided.

Introducció

La serralada dels Pirineus ha estat tradicionalment un espai d’interès per als estudiosos de la malacologia, malgrat el rigor climàtic i la forta estacionalitat, accentuats a les zones supraforestals, que condicionen negativament la presència de moltes de les espècies. No obstant això, la configuració del relleu i els gradients climàtics i de vegetació que s’hi creen proporcionen les condicions ambientals perquè hi encaixi una diversitat considerable de nínxols ecològics aptes per al poblament de mol·luscs.

No es disposa de cap estudi que exposi el coneixement dels mol·luscs terrestres i d’aigua dolça de la serralada dels Pirineus de manera global, precisa i actualitzada. Els estudis que s’hi han fet estan molt centrats en localitats concretes com a conseqüència de circumstàncies particulars. Un indret del Pirineu Català que ha atret molt l’atenció en els darrers anys ha estat la zona de les Planes de Son amb motiu de la inauguració del Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible dels Pirineus, l’any 2002. Aquest equipament està gestionat per la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya i ofereix estades de lleure a la natura i d’educació ambiental.

Hi ha molt poques dades dels mol·luscs de les Planes de Son. Tanmateix, es disposa d’aportacions al coneixement malacològic del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes (l’àrea perifèrica del qual inclou les Planes de Son) i les zones circumdants repartides en gran nombre de treballs. Les primeres citacions o referències es remunten al final del segle XIX: Hidalgo, 1875Gourdon, 1880Fagot, 1884Fagot, 1887Bofill, 1883, entre altres. Publicades uns anys més tard, mereixen una menció especial les obres d’Artur Bofill i Fritz Hass, que recopilen dades antigues i aporten noves localitzacions (Bofill & Haas, 1920Bofill & Haas, 1921).

El treball de referència més actual del Parc Nacional quant a la fauna malacològica és essencialment el de Altimira (1994), publicat després de la seva defunció, on es van identificar un total de 51 espècies, incloent–n’hi quatre de llimacs. També cal esmentar l’estudi de la vall d’Aran publicat per Manuel Vilella (1995) pel gran nombre de dades que conté de diferents valls de la Zona perifèrica del Parc Nacional.

Una de les iniciatives empreses per la Fundació Territori i Paisatge ha estat l’encàrrec d’un estudi multidisciplinari, coordinat per la Institució Catalana d’Història Natural, per aprofundir en el coneixement de les característiques dels sistemes naturals de l’entorn i que, al mateix temps, serveixi de suport a les activitats d’educació ambiental que s’hi fan.

Com una contribució a aquest estudi global es presenten aquí les dades sobre la malacofauna associada a la zona. S’aplega la informació bibliogràfica referida a la fauna de mol·luscs de l’àrea d’estudi i de la rodalia i, alhora, es donen a conèixer dades inèdites sobre espècies de cargols terrestres i aquàtics, no–llimacs, i de mol·luscs bivalves, fruit del treball de camp dels darrers anys 2006 i 2007.

Material i mètodes

Fig. 1. Àrea d’estudi amb localització dels punts on s’han realitzat les prospeccions. Fig. 1. Study area and sample points.

 

L’àrea formada per les Planes de Son i la Mata de València és un territori de modelatge glacial localitzat a la capçalera del riu Noguera Pallaresa, al municipi de l’Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà, i situat a l’extrem nord–occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una part molt significativa de l’àmbit prospectat forma part de la zona perifèrica de protecció d’aquest Parc Nacional. La delimitació de l’àrea d’estudi queda compresa a la zona de les Planes de Son i de la Mata de València (fig. 1).

En l’àmbit d’estudi s’observen pocs afloraments calcaris i les grans unitats del paisatge són els boscos de coníferes, els matollars, els prats, les pastures i les molleres. A les parts culminants hi són presents els medis rupícoles, amb tarteres i pedruscalls, que configuren un paisatge característic amb llargs vessants i forts pendents.

A la Mata de València cal destacar, pels valors paisatgístics i biològics que presenta, una de les avetoses més extenses de tots els Pirineus. Els medis aquàtics a la zona estudiada estan representats per un petit tram del riu Noguera Pallaresa, proper a Esterri d’Àneu, amb molleres, vegetació de ribera ben desenvolupada, i, a les parts més altes, cursos incipients i d’escàs cabal.

A fi d’estimar la diversitat malacològica de l’espai a diverses escales, la revisió bibliogràfica ha considerat fins a tres corones de territori a l’entorn del nucli d’estudi:

  • Les Valls d’Àneu: compren el territori complet dels municipis d’Alt Àneu, Esterri d’Àneu i Guingueta d’Àneu. Hi apareixen citacions de localitats com Isil, Escaló, Sorpe i l’embassament de Borén.
  • El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. S’hi afegeixen els municipis de d’Espot i Vall de Boí. És un àmbit molt més estudiat per l’atracció que, ja d’antic, ha suscitat el Parc entre els malacòlegs
  • La zona perifèrica del Parc Nacional, que inclou diferents valls i municipis com Vilaller, Sort, la Torre de Cabdella, Naut Aran i Vielha e Mijaran.
  • De forma no sistemàtica també s’han recollit citacions d’espècies de mol·luscs documentades per a la resta de la vall d’Aran.
Fig. 2. Nombre de publicacions localitzades i revisades amb motiu del present treball, des de 1875 fins a l’actualitat: en gris s’il·lustren les publicacions consultades i en negre destaquen les que finalment han mostrat alguna citació escaient per a l’àrea d’estudi. Fig. 2. Number of publications, from 1875 to the present, located and reviewed for the present work. The numbers of papers reviewed are shown in grey and the numbers of papers with citations from the study area are in black.

Fig. 2. Nombre de publicacions localitzades i revisades amb motiu del present treball, des de 1875 fins a l’actualitat: en gris s’il·lustren les publicacions consultades i en negre destaquen les que finalment han mostrat alguna citació escaient per a l’àrea d’estudi. Fig. 2. Number of publications, from 1875 to the present, located and reviewed for the present work. The numbers of papers reviewed are shown in grey and the numbers of papers with citations from the study area are in black.

 

Aquest marc de referència s’ha aplicat a l’estudi bibliogràfic, consistent en una revisió exhaustiva de 258 publicacions aparegudes des de 1875 fins a 2007 i que han estudiat en part o totalment l’àmbit de referència. De 73 publicacions (annex 1) s’han pogut extreure finalment informacions concretes sobre la presència d’espècies de mol·luscs en els territoris considerats. En aquest fons bibliogràfic s’observa una concentració de documents publicats durant el període comprès entre 1960 i 2000 (fig. 2). Es tracta d’un interval d’auge de l’activitat naturalista malacològica que resulta interessant pel fet de coincidir amb la transformació ambiental que pot haver sofert la zona amb els canvis d’usos de les regions pirinenques, l’augment del turisme i la transformació del medi en general. Al mateix temps es manifesta que la postguerra (de 1940 endavant) representa un punt d’inflexió ben marcat.

Cadevall_et_al_annex_1

Annex 1. Referències bibliogràfiques revisades amb citacions a l’àrea d’estudi. Annex 1. List of references with useful information on molluscs located in the study area.

 

El treball de camp s’ha limitat exclusivament a l’àrea d’estudi. La campanya de recol·lecció/observació s’ha portat a terme des del 9 de maig de 2006 fins al 6 d’octubre de 2007, en el curs d’11 jornades completes de treball de camp. En total s’han prospectat 81 punts distribuïts per l’àrea d’estudi (fig. 1).

La metodologia emprada en el treball de camp ha estat descrita amb anterioritat en publicacions que cataloguen la biodiversitat malacològica (Bros et al., 2004). Les estacions de mostreig han estat visitades per un nombre regular de persones (de mitjana quatre) i durant un temps d’inspecció d’uns 30 minuts per estació.

De cada estació de mostreig s’ha elaborat una fitxa on s’han fet constar les variables següents:

  • Dia i hora de visita.
  • Altitud (en metres, GPS Garmin, model eTrex Venture).
  • Coordenades geogràfiques (latitud/longitud en graus decimals, Datum WGS84, Garmin model eTrex Venture) amb un radi de prospecció equivalent a 100 m al voltant del punt central de coordenades.

Al mateix temps s’han obtingut fotografies de cada estació a fi d’identificar posteriorment les característiques de l’hàbitat dominant d’acord amb la classificació emprada per a la confecció del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (Anon., 2003).

Per a cada mostra es coneix:

  • Espècie. Quan ha estat possible, el material observat i/o recol·lectat s’ha identificat sobre el terreny. Si això no era factible s’ha traslladat al laboratori per a una determinació més fiable. Les referències nomenclaturals bàsiques emprades són Alba et al., 2004Vilella et al., 2003 i Falkner et al., 2002, amb algunes actualitzacions extretes d’Anderson, 2005.
  • Estació i dia de mostreig.
  • Tipus de material reconegut: conquilla o animal sencer.
  • Microhàbitat, en el cas d’animals vius, a partir d’una classificació tipològica prèviament establerta (Bros et al., 2004).

El conjunt de la informació malacològica reunida s’ha combinat amb dades cartogràfiques per elaborar un sistema d’informació geogràfica al servei del projecte gràcies al programari MiraMon. En la present publicació es dóna èmfasi a la comparació entre l’inventari malacològic d’origen bibliogràfic i la llista d’espècies identificades en l’actualitat.

Resultats i discussió

En total s’han detectat exactament 700 citacions bibliogràfiques d’espècies de mol·luscs en els diversos àmbits geogràfics a l’abast dels documents publicats que s’han revisat (annex 2). El rang en el nombre d’espècies localitzades en els diversos àmbits geogràfics considerats s’estableix entre les 33 espècies presents en l’àrea d’estudi estrictament considerada i un total de 123 tàxons quan s’inclou fins i tot la zona perifèrica del Parc Nacional (taula 1 i annex 3).

Cadevall_et_al_annex_2

Annex 2. Citacions bibliogràfiques d’espècies de mol·luscs localitzades en els diversos àmbits geogràfics revisats. Annex 2. Bibliographic locations of molluscan species in alphabetical order, with indication of the geographical ranges.

Cadevall_et_al_taula_1

Taula 1. Increment en el nombre d’espècies detectades a la bibliografia consultada segons es considera un àmbit geogràfic cada cop més ampli. Table 1. Increase in the number of species detected in the literature in view of the wider geographic range of the field study.

Cadevall_et_al_annex_3

Annex 3. Llistes d’espècies localitzades en els diversos àmbits geogràfics que la revisió bibliogràfica ha considerat. Annex 3. Lists of species identified in r each geographic range considered in the literature.

 

Els resultats del treball de camp (anys 2006–2007) destaquen pel fet d’haver localitzat fins a 50 espècies (52 tàxons si es discriminen subespècies) de mol·luscs testacis distribuïdes al nucli central de l’àrea d’estudi, les Planes de Son i la Mata de València, que acumulen 379 mostres d’espècies/estació (annex 4). La resta d’espècies, fonamentalment llimacs (menys d’un 15% de les espècies reconegudes per la bibliografia consultada), seran motiu d’una descripció faunística posterior.

Cadevall_et_al_annex_4

Annex 4. Base de dades amb la distribució geogràfica de les espècies detectades en el curs del treball de camp desenvolupat a Planes de Son i la Mata de València. Annex 4. Database of the geographic distribution of species identified during the field work in the study area.

 

Les determinacions dels exemplars han presentat algunes dificultats. Concretament s’han d’esmentar tres casos concrets. El primer es refereix a les observacions sota lupa de les mostres recol·lectades de conquilles del gènere Bythinella. S’ha conclòs que corresponen a B. rufescens rufescens (Küster, 1852) i no a l’espècie Bythinella reyniesii (Dupuy, 1851) citada en la bibliografia, d’acord amb (Boeters, 1988) i tot esperant que progressin els estudis sobre aquest gènere a la serralada pirinenca (Bichain et al., 2007).

Per contra, es mantenen els dubtes en la identificació dels dos casos restants. Alguns exemplars pertanyents al gènere Aegopinella es podien assignar de forma clara a l’espècie A. pura, però en altres ocasions no eren discriminables de forma fefaent a partir de les observacions conquiliològiques: es mantenia el dubte entre Aegopinella nitens o A. minor. El mateix ha succeït amb els higròmids que podrien pertànyer a l’espècie Xerocrassa salvanae (= Helicella madritensis), X. ripacurcicaX. geyeri (present en els dos vessants dels Pirineus) o X. chiae sense possibilitat d’una determinació clara a partir dels caràcters exclusivament conquiliològics de les mostres recol·lectades.

La fórmula emprada per reconèixer les mostres dubtoses d’Aegopinella ha estat proposar una combinació de caràcter utilitari i no nomenclatural, “Aegopinella nitens/minor”. L’ordre amb què se citen les espècies nitens/minor indica quina ha estat referida més antigament a la zona d’estudi. Pel que fa a les mostres d’higròmids de determinació dubtosa es designen amb la denominació “Hygromiidae indet”.

Si es comparen els resultats obtinguts directament del camp amb els procedents de la bibliografia (taula 2) es fa evident que el treball de camp més recent ha permès detectar un nombre és gran d’espècies que les identificades anteriorment. Només sis espècies citades no han estat localitzades en l’actualitat, mentre que n’hi ha 33 de noves de les quals ara se sap que són presents a la zona nuclear d’estudi. L’aplicació d’un simple índex de similitud com el coeficient de Jaccard (Moreno, 2001) il·lustra la diferència entre les dues fonts d’informació (taula 3). És obvi que la comparació entre mètodes no pot anar més enllà de confirmar l’interès per aplicar protocols de camp si es vol aprofundir en el coneixement de les densitats d’espècies. Les diferències metodològiques i d’esforç entre els diversos estudis previs i l’actual impedeixen una anàlisi més fina. No obstant això, la valoració dels índexs de similitud planteja la hipòtesi de que la malacofauna de la zona estudiada sintonitza millor amb l’àrea compresa pel Parc Nacional, l’entorn muntanyós més ampli dels considerats.

Cadevall_et_al_taula_2

Taula 2. Inventari d’espècies de mol·luscs no llimacs localitzades en el curs de la campanya 2006–2007 o esmentades a la bibliografia consultada, en ambdós casos per a la zona d’estudi de les Planes de Son i Mata de València. Table 2. Inventory of species of molluscs (except slugs) taken from the field survey or the selected bibliography. In both cases the range is restricted to the study area of Planes de Son and Mata de València.

Cadevall_et_al_taula_3

Taula 3. Resultats d’aplicar el coeficient de similitud de Jaccard a la comparació entre l’inventari d’espècies obtingut recentment sobre 78 punts de mostreig i les llistes d’espècies reconegudes per la bibliografia a la mateixa zona d’estudi o a cadascuna de les tres corones considerades. Table 3. Jaccard’s similarity coefficient values comparing data from the current inventory and the lists built for the increasing spatial ranges of the bibliographic survey.

 

Les característiques del medi i la possible influència sobre la presència i distribució de les espècies de mol·luscs a l’àrea d’estudi serà el tema d’una propera publicació.

Agraïments

El present article correspon a un primer lliurament de dades en el curs d’un projecte d’estudi dels sistemes naturals de les Planes de Son i la Mata de València. El projecte ha estat subvencionat per la Fundació Territori i Paisatge i coordinat per la Institució Catalana d’Història Natural. L’empresa Flower ha col·laborat amb la provisió gratuïta d’equipament per a la recol·lecció de mol·luscs. Mereix una menció especial el Dr. Alberto Martínez–Ortí, que ha revisat alguns aspectes fonamentals de la nomenclatura zoològica aplicada en aquest text.

Referències

Alba, D. M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillén, G., Prats, L. & Quintana, J., 2004. Addenda a la llista dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira, 1(4): 1–10.
Altimira, C., 1994. Moluscos del Parque Nacional de Aigüestortes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 62: 53–64.
Anderson, R., 2005. An Annotated List of the Non–Marine Mollusca of Britain and Ireland. Journal of Conchology, 38(6): 607–638.
Anon., 2003. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya [en línia]. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  [Consulta: 15 I 2008]
Bichain, J.–M., Boisselier–Dubayle, M.–C., Bouchet, P. & Samadi, S., 2007. Species delimitation in the Genus Bythinella (Mollusca: Caenogastropoda: Rissoidea a first attempt combining molecular and morphological data. Malacologia, 49(2): 293–312.
Boeters, H. D., 1988. Moitessieriidae und Hydrobiidae in Spanien und Portugal. Archiv für Molluskenkunde, 118(4/6): 181–261.
Bofill, A., 1883. Contribución a la fauna malacológica de Cataluña. Excursión malacológica efectuada por los Dres. D. Francisco Javier Coronado y Ruipérez y D. Francisco de Asís Coronado y Balius, de Montserrat al valle de Arán en el mes de agosto de 1860. Publicaciones de la Crónica Científica, 14: 49–55.
Bofill, A. & Haas, F., 1920. Estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques. III. Vall de la Noguera Pallaresa. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 3: 105–220.
– 1921. Estudi sobre la malacologia de les valls pirenaiques. VII. Vall d’Aran. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, III (XV Sèrie Zoològica): 1247–1350.
Bros, V., Cadevall, J., Hernández, E., Nebot, J., Orozco, A. & Uribe, F., 2004. Inventari i distribució dels mol·luscs a la vall d’Alinyà: informació bàsica per a la conservació i la gestió de l’àrea. In: Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà: 343–366 (J. Germain, Ed.). Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona.
Fagot, M. P., 1884. Contributions á la faune malacologique de la Catalogne. Annales de Malacologie, 2: 169–194.
Fagot, P., 1887. Contribuciones à la fauna malacológica de Cataluña. Catálogo razonado de los moluscos del Valle de Arán. Publicaciones de la Crónica Científica, 10(221–223): 25–28/49–54/76–83.
Falkner, G., Ripken, T. E. J. & Falkner, M., 2002. Mollusques continentaux de France. Liste de référence annotée et bibliographie, (52): 1–350. Muséum National d’Hostoire Naturelle; Institut d’Écologie et de Gestion de la Biodiversité et Service de Patrimoine Naturel, París.
Gourdon, M., 1880. Alguns mol·luscos de la Vall d’Aran. Bull. Ass. Exc. Cat., 2: 188–190.
Hidalgo, J. G., 1875. Catálogo iconográfico y descriptivo de los moluscos terrestres de España, Portugal y las Baleares. S. Martínez, Madrid.
Moreno, C. E., 2001. Métodos para medir la biodiversidad (1): 1–83. Sociedad Entomológica Aragonesa, Zaragoza.
Vilella, M., 1995. Contribución al conocimiento de la malacofauna de era Val d’Aran, Pirineos Catalanes. Butll. Centre d’Est. Natura B–N, 3(2): 169–203.
Vilella, M., Tarruella, A., Corbella, J., Prats, L., Alba, D. M., Guillén, G. & Quintana, J., 2003. Llista actualitzada dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira, 1(3): 1–29.

Índex de Volum 06 (2008)

Cercar