Inventari faunístic dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibèrica): resultat d’una revisió bibliogràfica

Bros, V.

Paraules clau

Inventari, Mol·luscos continentals, Gastròpodes, Bivalves, Biodiversitat, Parc de Collserola, Barcelona

Data de recepció: 12/12/2008 | Data d'acceptació: 25/02/2009 | Data de publicació: 20/03/2009

El © 2009 de l’article pertany a l’autor o autors; aquests autoritzen la revista Arxius de Miscel·lània Zoològica per publicar l’article sota la llicència de Creative Commons Reconeixement 3.0 que permet la distribució i reproducció en qualsevol mitjà, sempre i quan s’esmentin els autors i la revista Arxius de Miscel·lània Zoològica.
Descarregar: PDF |
Cita
Compartir a: |

Inventari faunístic dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibèrica): resultat d’una revisió bibliogràfica

Bros, V.

Resum

Inventari faunístic dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibèrica): resultat d’una revisió bibliogràfica
Mitjançant una revisió bibliogràfica de publicacions editades des de 1868 fins a 2004, s’ha elaborat un inventari preliminar de la fauna malacològica de la serra de Collserola, amb 99 espècies. L’àrea geogràfica estudiada és un dels espais naturals ibèrics amb més referències bibliogràfiques de mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Tanmateix, resten per resoldre moltes llacunes sobre alguns dels tàxons. En concret, manquen localitzacions recents de diverses espècies per verificar que actualment són presents dins l’àmbit del parc de Collserola. Entre les espècies catalogades destaquen alguns elements endèmics de gran interès com Xerocrassa betulonensis (Bofill, 1879), Zonitoides jaccetanicus (Bourguignat, 1870) i Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870). Els resultats de la revisió bibliogràfica posen de manifest la gran contribució de la malacofauna a la biodiversitat de la serra de Collserola i alhora poden constituir una eina molt útil per gestionar-la.

Resumen

Inventario faunístico de los moluscos continentales de la sierra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibérica): resultado de una revisión bibliográfica
Mediante una revisión bibliográfica de publicaciones editadas desde 1868 hasta 2004, se ha elaborado un inventario preliminar de la fauna malacológica de la sierra de Collserola, con 99 especies. El área geográfica estudiada es uno de los espacios naturales ibéricos con más referencias bibliográficas de moluscos terrestres y de agua dulce. Sin embargo, quedan por resolver muchas lagunas sobre algunos de los taxones. En concreto, faltan localizaciones recientes de varias especies para verificar la presencia actual de las mismas dentro del ámbito del Parque de Collserola. Entre las especies catalogadas destacan algunos elementos endémicos de gran interés como Xerocrassa betulonensis (Bofill, 1879), Zonitoides jaccetanicus (Bourguignat, 1870) y Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870). Los resultados de la revisión bibliográfica ponen de manifiesto la gran contribución de la malacofauna a la biodiversidad de la sierra de Collserola y además pueden constituir una herramienta muy útil para su gestión.

Abstract

Faunistic inventary of continental molluscs from the Collserola mountains (Barcelona, NE Iberian peninsula): results from a bibliographic review
Following the bibliographic review of articles published between 1868 and 2004 a preliminary inventary of 99 species of the malacologic fauna on the Collserola mountains was compiled. The geographic area studied is one of the natural Iberian spaces with the most bibliographic references for land and fresh water molluscs. However, much remains to be resolved concerning some of the taxa. In particular, recent locations of several species have to be verified in the Collserola Park. These include several catalogued species of great interest, such as Xerocrassa betulonensis (Bofill, 1879), Zonitoides jaccetanicus (Bourguignat, 1870) and Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870). This bibliographic review shows the significant contribution of the malacofauna to the biodiversity of the Collserola mountains and also demonstrates its value as a useful tool for their management.

Introducció

Una de les necessitats bàsiques dels serveis tècnics que gestionen els espais naturals protegits és tenir actualitzat l’inventari de les espècies que es distribueixen dins el seu l’àmbit de gestió. Aquests coneixements botànics i faunístics són els estudis de base que permeten fer valoracions del patrimoni biològic existent (Pérez-Corona et al., 2002), alhora que constitueixen una valuosa eina de treball que es pot emprar en investigacions dels diferents camps de recerca.

Fig. 1. Àmbit de la recerca bibliogràfica: parc de Collserola i municipis de les rodalies (Barcelona, NE península ibèrica). El parc de Collserola està encerclat amb una línia de color verd. Fig. 1. Area of the bibliographic research: Collserola Park and surrounding municipal areas (Barcelona, NE Iberian peninsula). Collserola Park is outlined by a green line.

 

En el present treball es mostren els resultats de la recerca bibliogràfica feta dins del projecte d’estudi Mol·luscs de la serra de Collserola, portat a terme des de l’any 2000 fins al 2004 per iniciativa del Consorci del Parc de Collserola. En aquest projecte es va fer un intens treball de camp amb l’estudi de 108 localitats distribuïdes per tot el parc metropolità de Collserola (fig. 1), cosa que va permetre descriure les diferents comunitats malacològiques i, alhora, fer una primera estimació de la distribució dels diferents tàxons (Bros, 2004).

El fet que els mol·luscs continentals, i especialment els terrestres, ocupin territoris de manera estable en el temps fa que les recopilacions bibliogràfiques de dades malacològiques tinguin un interès científic remarcable. Localitats estudiades malacològicament fa molts anys conserven en l’actualitat les mateixes espècies de mol·luscs, si no han sofert alteracions significatives del seu hàbitat. Per aquesta raó s’està portant a terme el mòdul MolusCat, dins el projecte del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Ballesteros, 2007), amb l’objectiu de recopilar la informació biogeogràfica dels diferents grups de mol·luscs presents a Catalunya. Aquest treball, encara que d’àmbit local, és una contribució al projecte.

Fig. 2. Artur Bofill i Poch, impulsor de l’escola catalana de malacologia. Fotografia extreta d’Aguilar-Amat (1932). Fig. 2. Artur Bofill i Poch, promotor of the Catalan school of malacology. Photograph taken from Aguilar-Amat (1932).

Fig. 2. Artur Bofill i Poch, impulsor de l’escola catalana de malacologia. Fotografia extreta d’Aguilar-Amat (1932). Fig. 2. Artur Bofill i Poch, promotor of the Catalan school of malacology. Photograph taken from Aguilar-Amat (1932).

 

L’estudi i l’inventari dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola no ha estat recent. En molts indrets dins dels termes municipals dels pobles i les ciutats que envolten l’espai natural hi ha estudis i referències d’una llarga llista d’autors, majoritàriament antics, amb algunes referències concretes o inventaris d’espècies de cargols i llimacs. Entre tot aquest gran volum d’informació existent destaquen de manera especial els treballs d’Artur Bofill i Poch (fig. 2), que va recopilar informació malacològica i va aportar moltes dades i localitzacions de l’àmbit del present treball (Martorell & Bofill, 1888Bofill, 1879Bofill, 1881Bofill, 1917Bofill & Haas, 1920Bofill et al., 1921).

Material i mètodes

Per revisar la bibliografia dels mol·luscs de la serra de Collserola i la rodalia s’ha dut a terme una revisió exhaustiva de les publicacions aparegudes des de 1868 fins a 2004, incloent-hi llibres, articles científics i de divulgació, monografies locals, tesines i tesis doctorals (la llista de les publicacions es pot consultar a l’annex 1). S’ha pres en consideració la informació i la recopilació bibliogràfica ja realitzada en diferents obres recents (per exemple: Gittenberger, 1973Altonaga, 1988Nordsieck, 1990Castillejo & Rodríguez, 1991Altaba, 1992a;  Altaba, 1992bPuente, 1994Borredà, 1996). També han estat d’utilitat, per tal d’interpretar les citacions de les obres més antigues, les llistes de sinonímies publicades per Bofill & Haas (1920)Bofill et al. (1921)Haas (1929)Germain (1931)Bank et al. (2001) i Falkner et al. (2002).

Bros_Annex_1

Annex 1. Referències de les publicacions revisades de les quals s’ha extret informació, ja siguin citacions inèdites o recopilacions bibliogràfiques. Annex 1. References from revised publications that data were taken from, including both unpublished citations and bibliographic collections.

S’han inclòs en el recull bibliogràfic totes les localitats citades pels diferents autors que es troben dins de l’àmbit del parc de Collserola, així com les localitats dels termes municipals que limiten amb la serra de Collserola, des del riu Llobregat al riu Besòs: el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Maria de Montcada, Vallbona, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, i totes les localitats referenciades de la part alta de la ciutat de Barcelona. Se n’han exclòs les citacions de les localitats de la ciutat de Barcelona no situades a la part alta, com per exemple la desembocadura del Besòs, la Barceloneta, Montjuïc, el Camp de la Bota, Sant Andreu de Palomar, topònims del Casc Antic, etc. S’hi ha inclòs, però, el topònim “Barcelona”, quan no s’especifica el lloc exacte de la recol·lecció, malgrat que algunes d’aquestes citacions es deuen referir a la zona més litoral de la ciutat (annex 2). Les espècies que només han estat citades mitjançant el topònim “Barcelona” han estat excloses provisionalment del catàleg preliminar dels mol·luscs de la serra de Collserola, però són enumerades detalladament a l’annex 3.

Bros_Annex_2

Annex 2. Resultat de la revisió bibliogràfica dels mol·luscs de la serra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibèrica). Annex 2. Results of the bibliographic review of molluscs from the Collserola mountains (Barcelona, NE Iberian peninsula).

Bros_Annex_3

Annex 3. Recull bibliogràfic de les espècies de mol·luscs que, de manera provisional, han estat excloses del catàleg dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola (N E de la península ibèrica). Annex 3. Bibliographic collection of the mollusc species that have provisionally been excluded from the catalogue of continental molluscs from Collserola mountains (NE Iberian peninsula).

 

Resultats i discussió

Els resultats de la revisió bibliogràfica crítica, desglossats per espècies, es mostren a l’annex 2 i l’annex 3. El catàleg faunístic de mol·luscs continentals que ha generat la revisió bibliogràfica consta de 99 espècies (taula 1 i annex 4).

Bros_Taula_1

Taula 1. Inventari faunístic dels mol·luscs de la serra de Collserola (Barcelona). Table 1. Faunistic inventary of molluscs from Collserola mountains (Barcelona.

Bros_Annex_4

Annex 4. Catàleg sistemàtic dels mol·luscs de la serra de Collserola i rodalies. Annex 4. Systematic catalogue of molluscs from Collserola mountains and environs.

 

El fons bibliogràfic revisat del qual s’ha extret alguna informació, ja siguin citacions inèdites o recopilacions, inclou 101 publicacions (fig. 3). S’observa una concentració significativa de documents publicats durant els períodes compresos entre el final del segle XIX i el començament del XX, la qual cosa indica que durant aquests anys l’activitat malacològica var ser prou intensa. Al contrari, es constata que durant el període de la Guerra Civil espanyola i la postguerra les publicacions malacològiques van ser molt escasses. Cal destacar de manera especial que el final del segle XX és el període en què el nombre de treballs és més elevat, en part per l’existència de treballs i tesis doctorals, sovint d’àmbit ibèric, que aporten molta informació dels diferents grups taxonòmics de mol·luscs continentals (per exemple: Altonaga, 1988Puente, 1994Borredà, 1996Martínez-Ortí, 1999). A la taula 1 es mostra una comparació entre el treball de camp fet al parc de Collserola (Bros, 2004) i els resultats de la present recopilació bibliogràfica de la serra de Collserola i les zones envoltants, anterior a l’any 2004.

Fig. 3. Nombre de publicacions revisades de les quals s’ha extret alguna informació, ja siguin citacions inèdites o recopilacions bibliogràfiques, distribuïdes segons l’any de publicació. Fig. 3. Numbers of publications reviewed from which information was taken. Both unpublished citations and bibliographic references are included, distributed according to year of publication.

Fig. 3. Nombre de publicacions revisades de les quals s’ha extret alguna informació, ja siguin citacions inèdites o recopilacions bibliogràfiques, distribuïdes segons l’any de publicació. Fig. 3. Numbers of publications reviewed from which information was taken. Both unpublished citations and bibliographic references are included, distributed according to year of publication.

 

A l’hora d’elaborar el catàleg preliminar dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola s’ha de tenir en compte que, malauradament, en bona part de les citacions més antigues recopilades als municipis que envolten la serra de Collserola no consta la localització exacta i en ocasions s’empren topònims molt genèrics. Aquesta circumstància ha fet que en nombrosos casos la inclusió a la llista hagi estat, si més no, dubtosa.

Amb referència a les consideracions sobre la nomenclatura emprada i les argumentacions sobre l’exclusió d’algunes espècies del catàleg preliminar, cal tenir en consideració que hi ha algunes espècies d’identificació o criteris taxonòmics incerts i canviants, de manera especial en els llimacs i diferents gèneres de cargols d’aigua dolça. Cal advertir que al final del segle XIX i al començament del segle XX s’utilitzaven sinonímies actualment en desús i que no estaven descrites totes les espècies. La interpretació d’aquestes citacions antigues ha estat, doncs, més laboriosa. La nomenclatura d’altres tàxons s’ha modificat substancialment en els darrers anys sense que hi hagi revisions que facin referència a l’àmbit català.

En el cas dels pulmonats nus o llimacs, cal advertir que alguns autors recents (Anderson, 2005Hausser, 2005) han optat per anomenar Arion lusitanicus Mabille, 1868 amb el nom d’Arion vulgaris Moquin-Tandon, 1855. Aquesta espècie d’origen ibèric es comporta actualment com a invasora en bona part d’Europa (Rabitsch & Essl, 2006). En són un altre exemple les citacions de Rosals (1914)Bofill & Haas (1920) d’Arion hortensis Férussac, 1819 a Sant Feliu de Llobregat. Com en altres llimacs, les citacions antigues es poden tractar de confusions. És probable la confusió amb els juvenils d’Arion vulgaris Moquin-Tandon, 1855, així com amb Arion intermedius Normand, 1852, espècie una mica similar en l’aspecte extern, però molt més freqüent i àmpliament distribuïda, i a la vegada escassament citada en treballs antics (Borredà, 1996). De fet, Bofill & Haas (1920) no esmenten la presència d’Arion vulgaris Moquin-Tandon, 1855 ni d’Arion intermedius Normand, 1852 a l’àmbit geogràfic estudiat.

Les citacions antigues de Deroceras agreste Linnaeus, 1758 també es poden referir a altres espècies del gènere Deroceras no citades en els treballs antics. De tota manera, és possible la presència d’aquesta espècie en zones costaneres catalanes, ja que hi ha una citació identificada anatòmicament en una localitat de la comarca del Bages (Borredà, 1996).

També ha estat exclòs provisionalment del catàleg dels mol·luscs continentals de Collserola, seguint el criteri de Borredà (1996), el tàxon Tandonia sowerbyi(Férussac, 1823) citat a Barcelona per Hidalgo (1916) com a Milax sowerbyi. Aquest tàxon és de difícil distinció entre les espècies del gènere Milax basant-se en els coneixements del començament del segle XX.

Quant als mol·luscs d’aigua dolça, a Europa hi ha diverses espècies del gènere Ancylus (Pfenninger et al., 2003). Caldria una revisió de l’àmbit geogràfic ibèric, mitjançant estudis moleculars, per determinar l’assignació específica de les poblacions establertes a la serra de Collserola.

El poblament del gènere Stagnicola a la península Ibèrica tampoc ha estat estudiat de manera aprofundida (vegeu Martínez-Ortí et al., 2004Pérez-Quinteiro et al., 2004Oliveira & Martínez-Ortí, 2007) i hi ha diverses espècies o denominacions senyalitzades en àmbits geogràfics propers (per exemple: Muñoz et al. 2000Orozco et al., 2001Real et al., 2003Bertrand, 2004). De manera provisional, doncs, se li ha assignat el nom de Stagnicola sp. en el recull bibliogràfic. Totes les referències a aquest gènere són antigues. Seria interessant comprovar-ne la presència actual en els medis aquàtics de Collserola i les seves rodalies.

Per designar les poblacions de cargols d’aigua dolça citats com Limnaea limosa (Linnaeus, 1758) (Martorell & Bofill, 1888Bofill & Haas, 1920Bofill et al., 1921) i de Radix ovata lagotis Schranck, 1803 (Bech, 1998) s’ha emprat el nom de Radix balthica (Linnaeus, 1758) seguint el criteri de Falkner et al. (2002)Bros (2004). D’altra banda, per a les citacions de Bofill et al. (1921) i Haas (1929) del mol·lusc bivalve Pisidium (Cyclocalix) subtruncatum Malm, 1855 a Cerdanyola del Vallès hem seguit el criteri de Kuiper (1961) i l’hem considerat com Pisidium (Cyclocalix) milium Held, 1836.

Quant als cargols terrestres, cal fer esment, en primer lloc, que l’única citació en l’àmbit d’estudi de Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801), al Papiol (Bofill & Haas, 1920), no està figurada. Així, doncs, de manera provisional, s’ha assignat a Pyramidula sp., ja que segons Martínez-Ortí et al. (2007) es distingeixen diferents espècies d’aquest gènere a la península Ibèrica.

En la revisió bibliogràfica han estat incloses les referències d’Helix cospurcata (Draparnaud, 1801) i Helicella conspurcata (Draparnaud, 1801) (Martorell & Bofill, 1888Rosals, 1914Hidalgo, 1918Bofill & Haas, 1920Bofill et al., 1921Hesse, 1934) que cal considerar com a cites amfibològiques de l’espècie Xerotricha conspurcata (Draparnaud, 1801) malgrat que algunes d’aquestes citacions també es podrien referir a l’espècie similar Microxeromagna lowei (Potiez & Michaud, 1838) (Puente & Altonaga, 1995), present així mateix a la serra de Collserola i que al començament del segle XX encara no era considerada com una espècie de la fauna malacològica catalana.

Així mateix, s’ha inclòs la citació d’Almodóvar et al. (1999) de Nesovitrea (Perpolita) hammonis (Ström, 1765) de manera provisional a Zonitoides jaccetanicus (Bourguignat, 1870) perquè aquesta espècie ha estat confosa reiteradament amb el tàxon de distribució pirinenca a Catalunya.

Malgrat que Bofill & Haas (1920) posen en dubte les citacions de Salvañà (1884) de Vitrina pellucida (O. F. Müller, 1774) i de Phenacolimax major (Férussac, 1807), una dada recent corrobora que a la serra de Collserola hi ha alguna espècie indeterminada de la família Vitrinidae. Concretament, es tracta d’una conquilla juvenil identificada com Vitrina cf. pellucida (vegeu Bros, 2004), però que també podria correspondre a l’espècie conquiliològicament similar Phenacolimax major. Així doncs, s’ha anomenat provisionalment en l’inventari faunístic com Vitrinidae indeterminat.

Quant a la citació de Catinella (Quickella) arenaria (Bouchard-Chantereaux, 1837) de Salvañà (1884) a Vallvidrera, ha estat inclosa a l’annex 3 entre las espècies excloses seguint el criteri de considerar-la una confusió expressada a Bofill & Haas (1920).

De manera provisional ha estat inclosa en el catàleg la citació a Vallvidrera de Bofill & Hass (1920) de Succinea putris (Linnaeus, 1758). Tanmateix, tenint en consideració que no hi ha cites recents en àmbits geogràfics propers, se’n podria posar en dubte la identificació. Així mateix, les citacions d’Aegopinella nitens(Michaud, 1831) de Martorell & Bofill (1888) i de Bofill & Hass (1920) seguint el criteri de Riedel (1970) i d’Altonaga (1988), que posen en dubte les identificacions fetes mitjançant la conquilla per la possible confusió amb espècies similars del mateix gènere com ara Aegopinella minor (Stabile, 1864), hem optat per anomenar aquest tàxon de manera provisional Aegopinella sp.

Un cas a part són les espècies que han estat introduïdes, com per exemple: Helix (Helix) melanostoma Draparnaud, 1801, citada per Neckheim (1995), i Papillifera bidens (Linnaeus, 1758) també anomenada en diverses publicacions Papillifera papillaris (O. F. Müller, 1774), esmentada per Martorell & Bofill (1888) i Bofill & Haas (1920). És possible que les seves poblacions estiguin actualment extingides. Altres exemples són Planorbella (Seminolina) duryi seminole (Pilsbry, 1934) iPseudosuccinea columella (Say, 1817), amb localitzacions a la part alta de la ciutat de Barcelona (Altaba et al., 1988). Al contrari, el cargol d’aigua dolça exòticPotamopyrgus antipodarum (Gray, 1843) es comporta com una espècie invasiva, àmpliament distribuïda per la serra de Collserola (Bros, 2004Múrria, et al., 2008).

Conclusions

La serra de Collserola és un dels espais naturals de Catalunya amb més referències bibliogràfiques de mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Cal considerar-la, doncs, com una zona relativament ben coneguda. No obstant això, queden per resoldre moltes llacunes sobre alguns dels tàxons. D’una banda, hi ha incerteses pel que fa a taxonomia i nomenclatura, com per exemple en alguns dels cargols d’aigua dolça i, d’altra banda, manquen localitzacions recents de moltes altres espècies per tal de poder verificar-ne la presència actual en l’àmbit del parc de Collserola.

Dels resultats exposats destaquen alguns elements endèmics de gran valor patrimonial, com Xerocrassa betulonensis (Bofill, 1879), Zonitoides jaccetanicus (Bourguignat, 1870) i Montserratina martorelli (Bourguignat, 1870). Aquesta darrera espècie és inclosa en el Libro Rojo de los Invertebrados de España (Verdú & Galante, 2006) i en la proposta recent d’espècies a protegir a Catalunya (ICHN, 2008). Els resultats de la present revisió bibliogràfica i l’inventari faunístic que se’n desprèn posen de manifest la gran contribució de la malacofauna a la biodiversitat de la serra de Collserola, alhora que poden representar una eina molt útil per gestionar-la en el futur.

Agraïments

El present treball ha estat finançat pel Consorci del Parc de Collserola. He d’agrair de manera especial la col·laboració dels serveis tècnics del Consorci i, especialment, de Francesc Llimona per les orientacions dirigides al bon desenvolupament de l’estudi, i de Francesc Uribe (conservador del Departament d’invertebrats no Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona) pel seu assessorament i suport. He d’agrair, també, la col·laboració prestada pel personal de la biblioteca del Museu, concretament Mari Carmen Gamiz i Sandra Valentín. David M. Alba i Alberto Martínez-Ortí han revisat el treball i han millorat el manuscrit original amb suggeriments constructius.

Referències

Aguilar-Amat, J. B., 1932. Catàleg dels Pupillidae. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 10. Sèrie malacològica, 4: 1-50.
Alba, D. M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillèn, G., Prats, L. & Quintana, J., 2004. Addenda a la llista dels mol·luscs continentals de Catalunya. Spira, 1(4): 1-10.
Almodóvar, A., Jiménez, J. J., de Haro, M. & Muñoz, B., 1999. Catálogo de la colección malacológica V. Beltrán. I. Gasteropodos terrestres de la Península Ibérica y Baleares. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural (Sección Biológica), 95(1-2): 63-78.
Altaba, C. R., 1992a. La distribució geogràfica i ecològica dels bivalves d’aigua dolça recents dels Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 60: 77-103.
– 1992b. Els Esferíids (Mollusca: Bivalvia: Sphaeriidae) dels Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 60: 45-75.
Altaba, C. R., Traveset, A., Cadevall, J. & Orozco, A., 1988. Cargols d’aigua dolça exòtics a Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 55 (Sec. Zool., 7): 27-46.
Altonaga, K., 1988. Estudio taxonómico y biogeográfico de las familias Endodontidae, Euconulidae, Zonitidae y Vitrinidae de la Península Ibérica, con especial referencia al País Vasco y zonas adyacentes. Tesis doctoral. Euskal Erriko Unibersitatea.
Anderson, R., 2005. An Annotated List of the Non–Marine Mollusca of Britain and Ireland. Journal of Conchology, 38(6): 607-638.
Ballesteros, M. (coord.), 2007. Mòdul Mol·luscs (MolusCat). In: Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BIOCAT). Generalitat de Catalunya & Universitat de Barcelona.
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html [consulta: 7 gener 2007]
Bank, R. A., Bouchet, P., Falkner, G., Gittenberger, E., Hausdorf, B., Proschwitz, T. & Ripken, T. E. F., 2001. CLECOM-PROJECT: Supraspecific classification of European non-marine Mollusca (CLECOM Sections I & II). Heldia, 4: 77-128. Göteborgs Naturhistoriska Museum.
http://www.gnm.se/clecom.htm [consulta: 7 gener 2007]
Bech, M., 1998. Noves aportacions per a la fauna malacològica de Catalunya. Butlletí del Centre d’estudis de la Natura del Barcelonès-Nord, 4(2): 183-188.
Bertrand, A., 2004. Mollusques terrestres et aquatiques de Languedoc-Rousillon.
http://www.languedoc-roussillon.ecologie.gouv.fr/ZNIEFF/modernisation/mollusques.PDF [consulta: 7 gener 2007]
Bofill, A., 1879. Catálogo de los moluscos testáceos terrestres del llano de Barcelona. Crónica Científica, 3: 1–24.
– 1881. Una excursió a Horta. Butlletí de l’Associació Excursionista de Catalunya, II: 65-66.
– 1917. Moluscos ingressats en el Museu des del mes de juny de 1916. Junta de Ciències Naturals de Barcelona: 533-549.
Bofill, A. & Haas, F., 1920. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques: Conca del Llobregat. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 3(13): 380-830.
Bofill, A., Haas, F. & Aguilar-Amat, J. B., 1921. Estudi sobre la malacologia de les Valls Pirenaiques: Conques del Besòs, Ter, Fluvià, Muga i litorals intermitges.Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 3(14): 837-1241.
Borredà, V., 1996. Pulmonados desnudos (Mollusca: Gasteropoda: Pulmonata) del este de la Península Ibérica. Tesis doctoral. Universitat de València.
Bros, V., 2004. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça de la serra de Collserola (Barcelona, NE península Ibèrica). Arxius de Miscel·lània Zoològica, 2: 7– 44.
http://amz.museucienciesjournals.cat/volum-2-2004/mol%C2%B7luscs-terrestres-i-daigua-dolca-de-la-serra-de-collserola-barcelona-ne-peninsula-iberica/
Castillejo, J. & Rodriguez, T., 1991. Babosas de la Península Ibérica y Baleares. Monografías de la Universidad de Santiago de Compostela, 162.
Falkner, G., Ripken, T. E. J. & Falkner, M., 2002. Mollusques Continentaux de France: Liste de Référence Annotée et Bibliographie. Patrimoines Naturels 52.Muséum National d’Histoire Naturelle, Institut d’Ecologie et de Gestion de la Biodiversité, Paris.
Germain, L., 1931. Mollusques terrestres et fluviatiles (deuxième partie). Faune de France, 22. Ed. Lechevalier, Reprint 1969, Paris.
Gittenberger, E., 1973. Beiträge zur kenntnis der Pupillacea III. Chondrininae. Zoologische Verhandelingen, 127: 1-267.
Haas, F., 1929. Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña. Treballs del Museu de Zoologia, 13, edició facsímil 1991. Ajuntament de Barcelona.
Hausser, J., 2005. Bestimmungsschlüssel der Gastropoden der Schwiz. Fauna Helvetica, 10. Centre suisse de cartographie de la Faune & Schweizerische Entomologische Gesellschaft. Neuchâtel.
Hesse, P., 1934. Zur Anatomie und Systematik palearktischer Stylommatophoren. Zoologica, 34(85): 1-57.
Hidalgo, J. G., 1916. Datos para la fauna española (Moluscos y Braquiópodos). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 16: 235–246.
– 1918. Suplemento a la bibliografía crítica malacológica publicada en el tomo XV de las memorias de la Real Academia de Ciencias. Ed. Imprenta Clásica Española, Madrid.
ICHN (Institució Catalana d’Història Natural) 2008. Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya [en línia]. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural.
http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf
Kuiper, J. G. J., 1961. Contribution à la connaissance des espèces du genre Pisidium vivant en Espagne. Basteria, 25(4): 54-57.
Martorell, M. & Bofill, A., 1888. Catálogo de la Colección Conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Peña, legada por dicho señor a la ciudad de Barcelona y existente en el Museo de Martorell de la propia ciudad. Tipo-Litografía de los sucesores de N. Ramírez y Cª. Barcelona.
Martínez-Ortí, A., 1999. Moluscos Terrestres Testáceos de la Comunidad de Valencia. Tesis doctoral, Universitat de València.
Martínez-Ortí, A., Aparicio, M. T. & Robles, F., 2004. La malacofauna de la Sierra de Alcaraz (Albacete, España). Iberus, 22(2): 2-17.
Martínez-Ortí, A., Gómez-Moliner, B. J. & Prieto C. E., 2007. El género Pyramidula Fitzinger 1833 (Gastropoda, Pulmonata) en la Península Ibérica. Iberus, 25(1): 77-87.
Muñoz, I., Real, M., Guasch, H., Navarro, E., Sabater, S., 2000. Resource limitation by freshwater snail (Stagnicola vulnerata) razing pressure: an experimental study. Archiv für Hydrobiologie, 148(4): 517- 532.
Múrria, C., Bonada, N. & Prat, N., 2008. Effects of the invasive species Potamopyrgus antipodarum (Hydrobiidae, Mollusca) on community structure in a small Mediterranean stream. Fundamental and Aplied Limnology / Archiv für Hydrobiologie, 171(13):131-143.
Neckheim, T., 1995. A collecting trip to Catalonia (Spain). The Papustyla, 9(3): 11-14.
Nordsieck, H., 1990. Revision der Gattung Clausilia DRAPARNAUD, besonders der Arten in SW- Europa (Das Clausilia rugosa-Problem) (Gastropoda: Stylommatophora: Clausiliiadae). Archiv für Molluskenkunde der Senckenbergischen Naturforschenden Gesellschaft, 119(1988), (4/6): 133-179.
Oliveira, A. de & Martínez-Ortí, A. 2007. Stagnicola palustris (O. F. Müller, 1774) (Pulmonata: Lymnaeeidae): novo registro para a fauna malacológica de Portugal.Noticiario S.E.M., 48: 27-30.
Orozco, A., Cadevall, J., Bros, V., Hernandez, E., Nebot, J. & Uribe, F., 2001. Inventari dels mol·luscs d’aigua dolça de la Ricarda-ca l’Arana (El Prat de Llobregat, Delta del Llobregat). Spartina, 4: 111-128.
Perez-Corona, M. E., Fernandez-Sañudo, P. & de Lucio, J. V., 2002. Espacios naturales protegidos y conservación biológica. In: La diversidad biológica de Espanya: 387-400 (F. D. Pineda, J. M. de Miguel, M..A. Casado & J. Montalvo, Coords. & Eds.). Pearson educación, S.A., Madrid.
Perez-Quinteiro, J. C., Bech Taberner, M. & Huertas Dionisio, L., 2004. Los moluscos de las aguas continentales de la provincia de Huelva (SO España). Iberus, 22(2): 19-31.
Pfenninger, M., Staubach, S., Albrecht, Ch., Streit, B. & Schwenk, K., 2003. Ecological and morphological differentation among cryptic volutionary lineages in freshwater limpest of the nominal form–group Ancylus fluviatilis (O. F. Müller, 1774). Molecular Ecology, 12: 2731–2745.
Puente, A. I., 1994. Estudio taxonómico y biogeográfico de la superfamilia Helicoidea Rafinesque, 1815 de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tesis doctoral, Universidad del País Vasco, Bilbao.
Puente, A. I. & Altonaga, K., 1995. Estudio morfológico y corológico de dos especies conquiológicamente similares, Helicella conspurcata (Draparnaud, 1801) yMicroxeromagna armillata (Lowe, 1852), en la Península Ibérica e islas Baleares (Pulmonata: Helicoidea: Hygromiidae). Zoologica baetica, 6: 121-148.
Real, M., Muñoz, I., Guasch, H., Navarro, E., Sabater, S., 2003. The effect of copper exposure on a simple aquatic food chain. Aquatic Toxicology, 63: 283-2291.
Rabitsch, W. & Essl, F., 2006. Biological invasions in Austria: Patterns and Case Studies. Biological Invasions, 8: 295-308.
Riedel, A., 1970. Beitrag zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) der französischen Pyrenäen. Fragmenta Faunistica, 15(21): 379-399.
Rosals, J., 1914. Notes malacològiques. Catàleg dels moluscs vivents en lo terme de Sant Feliu del Llobregat. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 11(3): 41-51.
Salvañà, J. M., 1884. Introducción a la fauna malacológica de Vallvidrera y catálogo razonado de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles del territorio.Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 2ª ep., 1(7): 375-433.
Verdu J. R. & Galante E. (Eds.), 2006Libro rojo de los invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. 

Índex Volum 07 (2009)

Cercar